Divendres

El vol de París sortia a quarts de 6 de la tarda.

Iberia. Decideixo no facturar l'equipatge encara que hagi d'arrossegar la maleta; Iberia mai m'ha donat bones sensacions i en una sortida com aquesta prefereixo ser prudent. Així doncs la samarreta, pantalons, mitjons i sobretot les espardenyes Saucony i el rellotge Polar es queden amb mi; la resta és prescindible.

Sortim amb retard. Penso que és típic d'Iberia. No sé quant perquè m'he clapat. Quan em desperto veig a través de la finestra els Pirineus nevadets. M'avorreixo força durant el trajecte tot i que la revista Ronda, que tinc a la butxaca del seient de davant, és de les millors que he llegit d'una companyia aèria.

La previsió meteorològica pel cap de setmana és de fred i pluges disperses, amb un 40% de probabilitat. M'agrada, ja m'està bé. La visió que tinc del paisatge francés per la finestra és sense núvols; suposo que a mesura que ens apropem a París aquests envairan el cel.

Sona la "voz del comandante" anunciant que donarem unes voltes sobre el cel de París perquè hi ha un petit embús a les pistes. Ara que arribàvem a l'hora perquè el "comandante" ha pitxat l'accelerador !!!

Em distrec mirant el meu entorn. Estic envoltat d'un grup de "pijos" mig català mig castellà que, aprofitant la Marató, faran uns dies de turisme. Llàstima, la meva serà un visita llampe. N'hi ha un parell que discueixen sobre la Marató i els ritmes. Treuen la carta que ha enviat l'organització i que serà bescanviada pel pitrall que lluirem. M'identifico amb ells.

Aterrem i puc veure com s'alça la Tour Eiffel abans de que les rodes toquin l'asfalt de la pista. Malgrat estar a un grapat de quilòmetres de distància es veu molt clarament per sobre tots els edificis. M'entren ganes de visitar-la de prop; potser demà faré una escapada.

Amb autocar ens dirigim a l'hotel. Està molt ben situat, a pocs metres de l'Arc de Triomf, punt de sortida i arribada de la Marató, i al costat del Palau de Congressos. Hotel modern i funcional; més o menys luxós però en aquesta ocasió això no m'importa ni mica.

Sopar, donar un vol per ajudar a pair, i de pas situar-me, que fins llavors no ho havia sabut fer sobre el mapa. Creia que estava a l'inrevés del que és. Així, a l'endemà, quan faci l'escapada turística prèvia a l'esmorzar, aniré orientat.

Números

32ena edició de la Marató de París.

3h08min52seg és el temps oficial que m'ha donat l'organització. Un segon menys al meu rellotge. No ens mosquejarem !!!

2021, la posició a l'arribada, de 28844 arribats.

En percentatge és un 7'006%.

1972, posició en funció del temps.

1min31seg és el temps que vaig trigar des del tret de sortida fins creuar la línia.

3083 les Kcal gastades.

1h34min40seg la primera meitat i 28 segons més ràpid la segona.

3h08min20seg corrent i 32 segons orinant (al quilòmetre 10).

157 pulsacions cardíaques de promig.

2 gels, un de taronja i l'altre de poma, i 5 ampolles d'aigua Sant Aniol destapades, que no consumides, al llarg de la Marató.

Arribada

Matí de recerca per la xarxa.

M'he topat amb un dels vídeos de l'arribada.

Sóc el que va per l'esquerre de tot, vestit de taronja i pantalons negres, i desapareix de la imatge quan el cronòmetre oficial marca 3:10:22.

Amb aquesta gambada gràcil vaig creuar la línia d'arribada.

Marató de París

Ja he retornat de la "ciutat de les llums".

Pel poc que he pogut fer el guiri he comprovat que la ciutat continua sent tan maca com la recordava.

Però a més a més de fer turisme cercava una marca i l'objectiu l'he acomplert.

3h08.51 !!!

Tres hores vuit minuts i cinquanta-un segons.

Quatre mesos resumits en una estoneta d'un matí sis d'Abril de dos-mil vuit.

The kite runner

"Estels al cel" ("Cometas en el cielo") és la pel·lícula que vaig anar a veure.

Recomanda al cent per cent malgrat que grinyola una mica el final.

Emotiva, preciosa, dura i plena d'actituts i personatges estúpids alhora que radiografia, somerament, fets polítics.

No avanço res de res. És una petita troballa. Crec que val la pena anar-hi el més verge possible.

Un dels trailers que van passar, i aquest sí el desvetllo, va ser "Shine a light", un documental d'en Martin Scorsese sobre la darrera gira dels Stones. L'estrenen demà, caldrà esperar uns dies.

M'esperaré.

No com París que ja ho tinc a tocar.

Taxes

Tota preparació maratoniana comporta unes taxes: de temps, de pes, de dieta, de modificar hàbits d'oci, esforços i d'altres. Recalco la taxa estètico-podològica. Dues ungles xungues; una negra i l'altre mig morta i semi-escapçada.
Sort que a la capital més glamourosa correré calçat que potser no passaria el control. En tot cas si vestís mitjons Louis Vuitton...

9824 jaune

Aquest seré jo el diumenge 6 d'Abril. Ara, però, semblo un psicòpata fitxat.

El 9824 jaune.

Groc, el que és groc, espero no acabar-la. Accepto esgrogueït.

I sí, les ulleres estan parcialment guerxes. Les adobaré quan torni.