En quinze dies aquesta aventura s'haurà acabat.
Els entrenaments que resten, excepte la cursa de Canovelles d'avui, són fluixos; rodatges suaus, curts i espaiats per regenerar el cos, assimilar les sessions, oxigenar la ment i sobretot crear "mono" de córrer per quan realment tocarà, el sis de Març.
Aquests últims dies han estat força intensos i durs. Estic satisfet de l'entrenament d'ahir, vint-i-sis quilòmetres per les "aigües" tot sol, només esquitxat per la presència efímera de la Carme i l'Enric en dues ocasions. Content perquè els rodatges en pla i solitari no són el meu fort, però ha anat tot rodó, mantenint el ritme i sobretot sense "ratllar-me".
Penso tot el que he entrenat, i qualsevol que prepari una Marató, i ho comparo amb els entrenaments que fa en Ronaldinho (em nego d'hipervinclar el seu enllaç), i la resta del Barça, i crec que ens prenen el pèl, que estan sobredimensionats com esportistes i a nivell social. Alló que fan no són entrenaments !!! Només juguen fent rondos.
Com exemple a l'altre costat de la balança, la Gemma Mengual. Impressionat. Això sí és dedicació a l'esport del màxim nivell. Això sí és elit. No aquests que es passen la pilota.
dilluns, 24 de març del 2008
dijous, 20 de març del 2008
Auguris primaverístics
Avui ha començat la primavera, dia vint de Març. La millor estació de l'any... i de llarg.
Escriure que el Sol ens escalfarà més és un obvietat ridícula. Sobretot perquè quan les temperatures rasquin la trentena renegarem. Dir que s'allunya el fred no sempre s'acompleix.
M'agrada perquè el dia s'allarga i ara fins les set és clar. I més clar que serà fins l'equinoci.
Per primer cop he mirat quina temperatura hi ha a París. 0º de mínima i 8 de màxima amb pluges lleus. Ara mateix signaria aquestes condicions pel 6 d'Abril.
També he mirat quina Lluna tindrem. Lluna plena. No sé què significarà, però diuen que París és tan maca durant la primavera.
Que així sigui !!!
Escriure que el Sol ens escalfarà més és un obvietat ridícula. Sobretot perquè quan les temperatures rasquin la trentena renegarem. Dir que s'allunya el fred no sempre s'acompleix.
M'agrada perquè el dia s'allarga i ara fins les set és clar. I més clar que serà fins l'equinoci.
Per primer cop he mirat quina temperatura hi ha a París. 0º de mínima i 8 de màxima amb pluges lleus. Ara mateix signaria aquestes condicions pel 6 d'Abril.
També he mirat quina Lluna tindrem. Lluna plena. No sé què significarà, però diuen que París és tan maca durant la primavera.
Que així sigui !!!
dimecres, 19 de març del 2008
Sorpresa
En ocasions tot entrenant es presenten situacions atípiques. Sorpreses.
Diumenge passat, a hores burgeses, al passar al costat d'un restaurant-masia l'olor que desprenia la carn a la brasa que estaven coent va ser un atemptat al meu estòmac. Encara vaig tardar més de 45 minuts en acabar i molt més a queixalar... carn a la brasa, car era el menú del dia.
Avui, mentre escalfava, se m'ha ajuntat un corredor. Després de les presentacions ha decidit compartir l'entrenament amb mi, malgrat no ser el que tenia previst. Doncs bé, per a mi a estat molt profitós perquè amb el tête a tête (París m'espera...) he rendit més del què esperava. I per tant molt satisfet de les prestacions.
Sorpresa.
Desitjo que no sigui la darrera.
Diumenge passat, a hores burgeses, al passar al costat d'un restaurant-masia l'olor que desprenia la carn a la brasa que estaven coent va ser un atemptat al meu estòmac. Encara vaig tardar més de 45 minuts en acabar i molt més a queixalar... carn a la brasa, car era el menú del dia.
Avui, mentre escalfava, se m'ha ajuntat un corredor. Després de les presentacions ha decidit compartir l'entrenament amb mi, malgrat no ser el que tenia previst. Doncs bé, per a mi a estat molt profitós perquè amb el tête a tête (París m'espera...) he rendit més del què esperava. I per tant molt satisfet de les prestacions.
Sorpresa.
Desitjo que no sigui la darrera.
dimarts, 18 de març del 2008
Juno
Després d'un parell d'intents frustrats ahir vaig anar al cinema a veure "Juno".
És una pel·lícula simpàtica amb un personatge amb cert carisma i que tracta un tema força interessant des d'una òptica molt simple, l'embaràs adolescent. Simple perquè no contempla, en cap moment, les repercusions emocionals ni les socials.
El final és decebedor. Al llarg del metratge et fan intuir un més que probable desenllaç i s'acaba amb un altre menys radical i en desacord amb el tarannà outsider de la protagonista.
Malgrat tot, entretinguda i simpàtica.
És una pel·lícula simpàtica amb un personatge amb cert carisma i que tracta un tema força interessant des d'una òptica molt simple, l'embaràs adolescent. Simple perquè no contempla, en cap moment, les repercusions emocionals ni les socials.
El final és decebedor. Al llarg del metratge et fan intuir un més que probable desenllaç i s'acaba amb un altre menys radical i en desacord amb el tarannà outsider de la protagonista.
Malgrat tot, entretinguda i simpàtica.
dijous, 13 de març del 2008
Pensaments
Hi ha entrenaments que el cap el tinc ben bé en blanc, concentrat, sense pensar en res que no sigui situar una cama davant l'altre. Ni el paisatge o el que em circumda en faig memòria, com si tingués buits neuronals.
Però n'hi ha d'altres que penso coses, situacions, plans de futur o només sento la veueta que em diu "no defalleixis", "vinga, som-hi", "ja queda poc",...
I avui durant l'entrenament m'ha vingut al cap una recepta de cuina. Com que no l'he patentada se'n pot prendre nota. És un aperitiu; gambes al gust de safrà i gin tonic. O sigui, pura anada de bola.
La gamba crua o bollida,i pelada, es col·loca en un recipient per fer-hi glaçons. S'hi afegeix la mescla de gelatina i gin tonic fins la meitat i es posa a la nevera per a que cualli. La segona meitat l'omplenem de gelatina de safrà (prèviament s'infusiona el safrà amb una mica d'aigua). I ja està.
Ho veig com un paral·lepípede bicolor, transparent-verdós i grogós. Amb la gamba al mig.
El que he dit... una anada de pinça.
Però n'hi ha d'altres que penso coses, situacions, plans de futur o només sento la veueta que em diu "no defalleixis", "vinga, som-hi", "ja queda poc",...
I avui durant l'entrenament m'ha vingut al cap una recepta de cuina. Com que no l'he patentada se'n pot prendre nota. És un aperitiu; gambes al gust de safrà i gin tonic. O sigui, pura anada de bola.
La gamba crua o bollida,i pelada, es col·loca en un recipient per fer-hi glaçons. S'hi afegeix la mescla de gelatina i gin tonic fins la meitat i es posa a la nevera per a que cualli. La segona meitat l'omplenem de gelatina de safrà (prèviament s'infusiona el safrà amb una mica d'aigua). I ja està.
Ho veig com un paral·lepípede bicolor, transparent-verdós i grogós. Amb la gamba al mig.
El que he dit... una anada de pinça.
dilluns, 10 de març del 2008
Fotos
Un grapadet de fotos de la dia de la Marató. Hi ha de tot, de front, de perfil, d'esquena, sol, acompanyant la Nuski, amb el pitrall "ilegal",lluint cuixes, mostrant les 4 barres de la camiseta,...
diumenge, 9 de març del 2008
Diumenge aburgesat
Duia 5 caps de setmana consecutius que tenia cursa. Aquest havia decidit "descansar"... bàsicament perquè després de la Marató poques curses es deuen organitzar.
Per tant, aquest diumenge he fet horari de burgés. Res de llevar-me d'hora... malgrat haver sonat el despertador a les 7. Res, l'he apagat i a fer el soca una estona més.
A les 9 dempeus. Esmorzar tot llegint el diari, per alló d'actualitzar-me bé i per fer les dues hores de digestió... més llit !!! A fer el gos.
I a les 12 he iniciat l'entrenament. Llarg i dur. Quasi dues hores quaranta minuts pels "meus" camins enyorats de Collserola. Llàstima que el cel negre de núvols no hagi descarregat. Llavors el gaudi hauria estat total.
Per tant, de burgés, l'horari, perquè la resta ha estat de pencador absolut.
Per tant, aquest diumenge he fet horari de burgés. Res de llevar-me d'hora... malgrat haver sonat el despertador a les 7. Res, l'he apagat i a fer el soca una estona més.
A les 9 dempeus. Esmorzar tot llegint el diari, per alló d'actualitzar-me bé i per fer les dues hores de digestió... més llit !!! A fer el gos.
I a les 12 he iniciat l'entrenament. Llarg i dur. Quasi dues hores quaranta minuts pels "meus" camins enyorats de Collserola. Llàstima que el cel negre de núvols no hagi descarregat. Llavors el gaudi hauria estat total.
Per tant, de burgés, l'horari, perquè la resta ha estat de pencador absolut.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)