Divendres

El vol de París sortia a quarts de 6 de la tarda.

Iberia. Decideixo no facturar l'equipatge encara que hagi d'arrossegar la maleta; Iberia mai m'ha donat bones sensacions i en una sortida com aquesta prefereixo ser prudent. Així doncs la samarreta, pantalons, mitjons i sobretot les espardenyes Saucony i el rellotge Polar es queden amb mi; la resta és prescindible.

Sortim amb retard. Penso que és típic d'Iberia. No sé quant perquè m'he clapat. Quan em desperto veig a través de la finestra els Pirineus nevadets. M'avorreixo força durant el trajecte tot i que la revista Ronda, que tinc a la butxaca del seient de davant, és de les millors que he llegit d'una companyia aèria.

La previsió meteorològica pel cap de setmana és de fred i pluges disperses, amb un 40% de probabilitat. M'agrada, ja m'està bé. La visió que tinc del paisatge francés per la finestra és sense núvols; suposo que a mesura que ens apropem a París aquests envairan el cel.

Sona la "voz del comandante" anunciant que donarem unes voltes sobre el cel de París perquè hi ha un petit embús a les pistes. Ara que arribàvem a l'hora perquè el "comandante" ha pitxat l'accelerador !!!

Em distrec mirant el meu entorn. Estic envoltat d'un grup de "pijos" mig català mig castellà que, aprofitant la Marató, faran uns dies de turisme. Llàstima, la meva serà un visita llampe. N'hi ha un parell que discueixen sobre la Marató i els ritmes. Treuen la carta que ha enviat l'organització i que serà bescanviada pel pitrall que lluirem. M'identifico amb ells.

Aterrem i puc veure com s'alça la Tour Eiffel abans de que les rodes toquin l'asfalt de la pista. Malgrat estar a un grapat de quilòmetres de distància es veu molt clarament per sobre tots els edificis. M'entren ganes de visitar-la de prop; potser demà faré una escapada.

Amb autocar ens dirigim a l'hotel. Està molt ben situat, a pocs metres de l'Arc de Triomf, punt de sortida i arribada de la Marató, i al costat del Palau de Congressos. Hotel modern i funcional; més o menys luxós però en aquesta ocasió això no m'importa ni mica.

Sopar, donar un vol per ajudar a pair, i de pas situar-me, que fins llavors no ho havia sabut fer sobre el mapa. Creia que estava a l'inrevés del que és. Així, a l'endemà, quan faci l'escapada turística prèvia a l'esmorzar, aniré orientat.