Sembla mentida, però encara que no hi participi tinc unes ganes immenses que arribi diumenge. Immenses.
No és "la" meva Marató, però sí és la de casa. I com que conec molts que hi participaran sé com es deuen sentir ara a poc més de quaranta-vuit hores. A més no se li pot fer un lleig a la de casa.
Malgrat que no la correré sencera, i sí un bon troç, com entrenament, un de tan llarg, com el que penso fer, sempre em neguiteja. No perquè el completi, que amb més o menys pena ho faré, si no per treure-li tot el rendiment que hauria.
He decidit que faré 32 km en ordre progressiu començant a 4.45/km. Fins a on arribarà la progressió ja es veurà, segons com em trobi i les condicions meteorològiques, que semblen poc favorables. Humitat i calor.
I encara que sembli una rucada, les espardenyes que he decidit calçar-me són les més lleugeres que tinc, comodíssimes, però ignoro fins quin punt prou vàlides per tants quilòmetres pels meus castigats peus. Per tant més incògnites.
Un altre alicient que m'ofereix la Marató de casa és la seva Fira. En les dues darreres edicions, amb la fixació per desconnectar al màxim les hores prèvies, només la trepitjava per anar a recollir el pitrall i la bossa del corredor. Enguany voldria passejar-me, anar a conferències i remenar els stands de les diferents marques; alguna peça podria cercar-hi. I firar-me.
Ja veurem.
divendres, 29 de febrer del 2008
dijous, 28 de febrer del 2008
Amy
Fa poc m'han fet descobrir a l'Amy Winehouse. I no és maratoniana, ni esportista... crec.
Aquesta és una cantant britànica que mescla ritmes "hip-hoperus" amb tocs jazzístics i de rythm'n'blues. Una autèntica delícia. El CD, me l'he comprat no descarregat, és "Back to black", que sembla una declaració de principis. Un autèntic retorn a la música negra dels anys 60'.
I la noia en qüestió és una mescla de femme fatale, reina de la nit, sexy i hipertatuada. Amb molta vida nocturna correguda per les seves neurones.
Una autèntica delícia. Ah, la "pitjor" peça és la que més sona per les ràdios, "Rehab".
Em sembla que sí li cal una bona rehabilitació a aquesta, però potser perdria el seu "encant".
Aquesta és una cantant britànica que mescla ritmes "hip-hoperus" amb tocs jazzístics i de rythm'n'blues. Una autèntica delícia. El CD, me l'he comprat no descarregat, és "Back to black", que sembla una declaració de principis. Un autèntic retorn a la música negra dels anys 60'.
I la noia en qüestió és una mescla de femme fatale, reina de la nit, sexy i hipertatuada. Amb molta vida nocturna correguda per les seves neurones.
Una autèntica delícia. Ah, la "pitjor" peça és la que més sona per les ràdios, "Rehab".
Em sembla que sí li cal una bona rehabilitació a aquesta, però potser perdria el seu "encant".
dimecres, 27 de febrer del 2008
Marató de Barcelona, 2
Definitivament la Marató de Barcelona l'usaré com a entrenament. La temptadora oferta l'he abandonada.
Seran 30-32km. Més els tres últims que acompanyaré la Nuski fins l'arribada.
Estic encuriosit de formar part d'una Marató de manera parcial. Entrenar i disfrutar de l'ambient alhora. I veure com pateixen els companys. Serà una fotografia que cal que interioritzi de cara a París.
La cita, pels despitats, serà diumenge 2 de Març a dos quarts de nou del matí.
Seran 30-32km. Més els tres últims que acompanyaré la Nuski fins l'arribada.
Estic encuriosit de formar part d'una Marató de manera parcial. Entrenar i disfrutar de l'ambient alhora. I veure com pateixen els companys. Serà una fotografia que cal que interioritzi de cara a París.
La cita, pels despitats, serà diumenge 2 de Març a dos quarts de nou del matí.
dimarts, 26 de febrer del 2008
Balaguer
Aquesta localitat lleidetana, Balaguer, va organitzar el passat diumenge vint-i-quatre la seva Mitja Marató.
En cercava una per córrer com a test, i com a una setmana de la Marató de Barcelona poques curses s'organitzen no podia triar massa. Així doncs cap a Balaguer.
La cursa transcorre per la carretera que la uneix amb St Llorenç (no recordo el "cognom") passant per Gerb entre camps, pantans i turons. Força planera però amb algunes rampes als darrers quilòmetres que desvirtuen una mica el crono final.
Com a test va resultar una decepció. He comprovat que el pla que seguia fins ara no l'assimilava, anava molt cansat i no rendia el què tocava.
Balaguer a resultat un punt d'inflexió. Plego d'aquest pla que no donava fruits, ple de sèries a tot drap, moltíssim quilòmetres, rodatges exagerats i 6 dies d'entrenament setmanal. Retorno a la planificació anterior, a la de tota la vida, de cinc dies, poques sèries i més canvis de ritme i rodatges progressius. Potser no milloraré tant, però segur que gaudiré molt més. Que d'això es tracta !!!
M'he tret una llosa de sobre. Caldrà pesar-me?
En cercava una per córrer com a test, i com a una setmana de la Marató de Barcelona poques curses s'organitzen no podia triar massa. Així doncs cap a Balaguer.
La cursa transcorre per la carretera que la uneix amb St Llorenç (no recordo el "cognom") passant per Gerb entre camps, pantans i turons. Força planera però amb algunes rampes als darrers quilòmetres que desvirtuen una mica el crono final.
Com a test va resultar una decepció. He comprovat que el pla que seguia fins ara no l'assimilava, anava molt cansat i no rendia el què tocava.
Balaguer a resultat un punt d'inflexió. Plego d'aquest pla que no donava fruits, ple de sèries a tot drap, moltíssim quilòmetres, rodatges exagerats i 6 dies d'entrenament setmanal. Retorno a la planificació anterior, a la de tota la vida, de cinc dies, poques sèries i més canvis de ritme i rodatges progressius. Potser no milloraré tant, però segur que gaudiré molt més. Que d'això es tracta !!!
M'he tret una llosa de sobre. Caldrà pesar-me?
dijous, 21 de febrer del 2008
Marató de Barcelona
En deu dies es celebrarà la Marató de Barcelona. A hores d'ara hi ha molts més inscrits que l'edició anterior. Un èxit. Sembla ser que els responsables s'han marcat l'objectiu de que sigui una de les importants dins l'àmbit europeu. I van en camí, o més ben dit, hi anem.
Molta promoció a l'estranger. Molt color als carrers i molts atletes amb pantaló i samarreta gaudint i patint tots els quaranta-dos quilòmetres i cent noranta-i-cinc metres.
Enguany només hi participaré parcialment. La idea era aprofitar la celebració de la Marató per realitzar un entrenament de volum i qualitat. He escrit era perquè avui m'han "proposat" que la corri sencera, sense pretensions de marca, per gaudir dels carrers i de l'ambient.
M'ha semblat una proposta exagerada. I no sé fins quin punt trencaria l'esquema de la preparació que estic fent. No ho sé.
Caldrà consultar-ho amb el meu àngel de la guarda.
Informaré.
Molta promoció a l'estranger. Molt color als carrers i molts atletes amb pantaló i samarreta gaudint i patint tots els quaranta-dos quilòmetres i cent noranta-i-cinc metres.
Enguany només hi participaré parcialment. La idea era aprofitar la celebració de la Marató per realitzar un entrenament de volum i qualitat. He escrit era perquè avui m'han "proposat" que la corri sencera, sense pretensions de marca, per gaudir dels carrers i de l'ambient.
M'ha semblat una proposta exagerada. I no sé fins quin punt trencaria l'esquema de la preparació que estic fent. No ho sé.
Caldrà consultar-ho amb el meu àngel de la guarda.
Informaré.
Fang
Ha plogut. No massa, però. Suficient poc per a què la gent protesti; en volen més. En necessitem més.
I és clar, l'entrenament d'avui ha estat acompanyat de fang. M'ha quedat les cames amb una capa que... semblava mig kenyà. Pel color, no pels ritmes de cursa, tot i que avui tocava "anar ràpid".
Em diverteix això d'enfangar-me. M'agrada. Al fons deu ser un reforç de la meva vessant putinera. O serà un reflex del nino que duc dins? Llàstima que no hi hagi testimoni gràfic... lent que és un.
És clar que no és ni mica comparable amb aquests de l'Eternal Running. Això sí és enfangar-se !!!
I és clar, l'entrenament d'avui ha estat acompanyat de fang. M'ha quedat les cames amb una capa que... semblava mig kenyà. Pel color, no pels ritmes de cursa, tot i que avui tocava "anar ràpid".
Em diverteix això d'enfangar-me. M'agrada. Al fons deu ser un reforç de la meva vessant putinera. O serà un reflex del nino que duc dins? Llàstima que no hi hagi testimoni gràfic... lent que és un.
És clar que no és ni mica comparable amb aquests de l'Eternal Running. Això sí és enfangar-se !!!
dilluns, 18 de febrer del 2008
divendres, 15 de febrer del 2008
Mitja Marató de Barcelona
El diumenge passat, deu de Febrer, vaig córrer la Mitja de Barcelona.Amb una prèvia de nou, es va convertir en un entrenament d'uns trenta quilòmetres a ritme de Marató... suposadament.
No és que li tingui massa "simpatia" a aquesta prova però considero que va servir pels meus interessos malgrat ser un recorregut molt poc atractiu a la seva segona part; unit a una quasi nul·la implicació ciutadana.
dijous, 14 de febrer del 2008
Forat
Aquest matí he comprovat que estic a punt de guanyar un forat més al cinturó.
No sé si és un elogi o una preocupació. Per si de cas no m'he pesat... no fos que m'espantés.
Seran tots aquests abdominals que faig? Jajajajaja...
No sé si és un elogi o una preocupació. Per si de cas no m'he pesat... no fos que m'espantés.
Seran tots aquests abdominals que faig? Jajajajaja...
dilluns, 11 de febrer del 2008
Maleïdes xifres
Sovint m'oblido, i ens oblidem, de que el fet de córrer ha de ser per gaudir, airejar-se, per fer salut i sentir-se actiu. I es converteix en un mercat de xifres, com baixar de 40 minuts en un 10.000, de les 3 hores en una Marató, córrer en menys d'una hora i mitja la Mitja Marató,...
La setmana passada quasi assoleixo una d'aquestes xifres. La dels 100 km entrenats en una setmana. Em vaig quedar a les portes, de manera que en tres setmanes, quan torni a ser un pic de volum, potser els supero.
Em feia gràcia. I no deixar de ser una número. Xifra maleïda. Sovint m'oblido del què és important al córrer. I no tot són números.
La setmana passada quasi assoleixo una d'aquestes xifres. La dels 100 km entrenats en una setmana. Em vaig quedar a les portes, de manera que en tres setmanes, quan torni a ser un pic de volum, potser els supero.
Em feia gràcia. I no deixar de ser una número. Xifra maleïda. Sovint m'oblido del què és important al córrer. I no tot són números.
dimarts, 5 de febrer del 2008
Granollers
A la Mitja de Granollers li tinc un carinyo especial. Va ser el meu debut en aquesta distància i ja duc 7 o 8 participacions (caldrà repassar les agendes d'entrenaments). Llavors em semblava que 21 km eren una animalada, i ara és... normal.
Un cop recuperat de la contractura, unes quantes sessions de fisio, una petita prova el dia abans i bondat, només calia córrer-ka amb una mica de seny. Res de sortir a tot drap; calia ser conservador i sortir a rodar, que les properes setmanes seran molt importants. I així va ser, acompanyat de la Belén. Per tant va ser una jornada per retrobar-me amb el meu sòleo i amb la distància, car feia més d'un mes i mig que no en corria una.
L'altre alicient de la prova era veure com corria en Samuel Wanjiru. Per quedar bocabadat amb el seu ritme i la gambada!!! Veure'l era comprovar com es corre a l'sprint durant 21 km. Impressionant.
El crono, 59.26 és estratosfèric !!! I això que diu que ha perdut entrenaments importants degut als disturbis intertribals del seu pais, Kenya.
L'anècdota va ser durant l'escalfament. Malgrat estar a uns quants km de distància del circuit de Montmeló es podien sentir molt clarament com bramaven els motor dels Fòrmula 1 que hi rodaven. Els insults contra Hamilton, ja no.
Un cop recuperat de la contractura, unes quantes sessions de fisio, una petita prova el dia abans i bondat, només calia córrer-ka amb una mica de seny. Res de sortir a tot drap; calia ser conservador i sortir a rodar, que les properes setmanes seran molt importants. I així va ser, acompanyat de la Belén. Per tant va ser una jornada per retrobar-me amb el meu sòleo i amb la distància, car feia més d'un mes i mig que no en corria una.
L'altre alicient de la prova era veure com corria en Samuel Wanjiru. Per quedar bocabadat amb el seu ritme i la gambada!!! Veure'l era comprovar com es corre a l'sprint durant 21 km. Impressionant.
El crono, 59.26 és estratosfèric !!! I això que diu que ha perdut entrenaments importants degut als disturbis intertribals del seu pais, Kenya.
L'anècdota va ser durant l'escalfament. Malgrat estar a uns quants km de distància del circuit de Montmeló es podien sentir molt clarament com bramaven els motor dels Fòrmula 1 que hi rodaven. Els insults contra Hamilton, ja no.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)