Fa poc m'han fet descobrir a l'Amy Winehouse. I no és maratoniana, ni esportista... crec.
Aquesta és una cantant britànica que mescla ritmes "hip-hoperus" amb tocs jazzístics i de rythm'n'blues. Una autèntica delícia. El CD, me l'he comprat no descarregat, és "Back to black", que sembla una declaració de principis. Un autèntic retorn a la música negra dels anys 60'.
I la noia en qüestió és una mescla de femme fatale, reina de la nit, sexy i hipertatuada. Amb molta vida nocturna correguda per les seves neurones.
Una autèntica delícia. Ah, la "pitjor" peça és la que més sona per les ràdios, "Rehab".
Em sembla que sí li cal una bona rehabilitació a aquesta, però potser perdria el seu "encant".
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
1 comentari:
"Friends"! sembla que em quedo amb aquesta ! Barreja rhythm& blues i tocs ska.
Van posar "Rehab" quan enfilava Sepúlveda, i la veritat les cames anaven al ritme de la música!! Pot no agradar pero té el seu puntet.
Carme
Publica un comentari a l'entrada