Sovint m'oblido, i ens oblidem, de que el fet de córrer ha de ser per gaudir, airejar-se, per fer salut i sentir-se actiu. I es converteix en un mercat de xifres, com baixar de 40 minuts en un 10.000, de les 3 hores en una Marató, córrer en menys d'una hora i mitja la Mitja Marató,...
La setmana passada quasi assoleixo una d'aquestes xifres. La dels 100 km entrenats en una setmana. Em vaig quedar a les portes, de manera que en tres setmanes, quan torni a ser un pic de volum, potser els supero.
Em feia gràcia. I no deixar de ser una número. Xifra maleïda. Sovint m'oblido del què és important al córrer. I no tot són números.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
1 comentari:
No són tant les xifres sino l'instint de superació. Ara, com valorar la millora si no és amb xifres? I fins quan estem disposats a invertir per aquesta millora?
De l'excés d'inversió, probablement, se'n deriva el malestar que tenim si no assolim el que ens hem proposat.
Potser algun dia, els presoners de les xifres aprendrem a gaudir del nostre esport només pel fet de practicar-lo.
Nuski
Publica un comentari a l'entrada