Marató de Barcelona, 3

Sembla mentida, però encara que no hi participi tinc unes ganes immenses que arribi diumenge. Immenses.

No és "la" meva Marató, però sí és la de casa. I com que conec molts que hi participaran sé com es deuen sentir ara a poc més de quaranta-vuit hores. A més no se li pot fer un lleig a la de casa.

Malgrat que no la correré sencera, i sí un bon troç, com entrenament, un de tan llarg, com el que penso fer, sempre em neguiteja. No perquè el completi, que amb més o menys pena ho faré, si no per treure-li tot el rendiment que hauria.

He decidit que faré 32 km en ordre progressiu començant a 4.45/km. Fins a on arribarà la progressió ja es veurà, segons com em trobi i les condicions meteorològiques, que semblen poc favorables. Humitat i calor.

I encara que sembli una rucada, les espardenyes que he decidit calçar-me són les més lleugeres que tinc, comodíssimes, però ignoro fins quin punt prou vàlides per tants quilòmetres pels meus castigats peus. Per tant més incògnites.

Un altre alicient que m'ofereix la Marató de casa és la seva Fira. En les dues darreres edicions, amb la fixació per desconnectar al màxim les hores prèvies, només la trepitjava per anar a recollir el pitrall i la bossa del corredor. Enguany voldria passejar-me, anar a conferències i remenar els stands de les diferents marques; alguna peça podria cercar-hi. I firar-me.

Ja veurem.