El vol de París sortia a quarts de 6 de la tarda.
Iberia. Decideixo no facturar l'equipatge encara que hagi d'arrossegar la maleta; Iberia mai m'ha donat bones sensacions i en una sortida com aquesta prefereixo ser prudent. Així doncs la samarreta, pantalons, mitjons i sobretot les espardenyes Saucony i el rellotge Polar es queden amb mi; la resta és prescindible.
Sortim amb retard. Penso que és típic d'Iberia. No sé quant perquè m'he clapat. Quan em desperto veig a través de la finestra els Pirineus nevadets. M'avorreixo força durant el trajecte tot i que la revista Ronda, que tinc a la butxaca del seient de davant, és de les millors que he llegit d'una companyia aèria.
La previsió meteorològica pel cap de setmana és de fred i pluges disperses, amb un 40% de probabilitat. M'agrada, ja m'està bé. La visió que tinc del paisatge francés per la finestra és sense núvols; suposo que a mesura que ens apropem a París aquests envairan el cel.
Sona la "voz del comandante" anunciant que donarem unes voltes sobre el cel de París perquè hi ha un petit embús a les pistes. Ara que arribàvem a l'hora perquè el "comandante" ha pitxat l'accelerador !!!
Em distrec mirant el meu entorn. Estic envoltat d'un grup de "pijos" mig català mig castellà que, aprofitant la Marató, faran uns dies de turisme. Llàstima, la meva serà un visita llampe. N'hi ha un parell que discueixen sobre la Marató i els ritmes. Treuen la carta que ha enviat l'organització i que serà bescanviada pel pitrall que lluirem. M'identifico amb ells.
Aterrem i puc veure com s'alça la Tour Eiffel abans de que les rodes toquin l'asfalt de la pista. Malgrat estar a un grapat de quilòmetres de distància es veu molt clarament per sobre tots els edificis. M'entren ganes de visitar-la de prop; potser demà faré una escapada.
Amb autocar ens dirigim a l'hotel. Està molt ben situat, a pocs metres de l'Arc de Triomf, punt de sortida i arribada de la Marató, i al costat del Palau de Congressos. Hotel modern i funcional; més o menys luxós però en aquesta ocasió això no m'importa ni mica.
Sopar, donar un vol per ajudar a pair, i de pas situar-me, que fins llavors no ho havia sabut fer sobre el mapa. Creia que estava a l'inrevés del que és. Així, a l'endemà, quan faci l'escapada turística prèvia a l'esmorzar, aniré orientat.
divendres, 11 d’abril del 2008
dimecres, 9 d’abril del 2008
Números
32ena edició de la Marató de París.
3h08min52seg és el temps oficial que m'ha donat l'organització. Un segon menys al meu rellotge. No ens mosquejarem !!!
2021, la posició a l'arribada, de 28844 arribats.
En percentatge és un 7'006%.
1972, posició en funció del temps.
1min31seg és el temps que vaig trigar des del tret de sortida fins creuar la línia.
3083 les Kcal gastades.
1h34min40seg la primera meitat i 28 segons més ràpid la segona.
3h08min20seg corrent i 32 segons orinant (al quilòmetre 10).
157 pulsacions cardíaques de promig.
2 gels, un de taronja i l'altre de poma, i 5 ampolles d'aigua Sant Aniol destapades, que no consumides, al llarg de la Marató.
3h08min52seg és el temps oficial que m'ha donat l'organització. Un segon menys al meu rellotge. No ens mosquejarem !!!
2021, la posició a l'arribada, de 28844 arribats.
En percentatge és un 7'006%.
1972, posició en funció del temps.
1min31seg és el temps que vaig trigar des del tret de sortida fins creuar la línia.
3083 les Kcal gastades.
1h34min40seg la primera meitat i 28 segons més ràpid la segona.
3h08min20seg corrent i 32 segons orinant (al quilòmetre 10).
157 pulsacions cardíaques de promig.
2 gels, un de taronja i l'altre de poma, i 5 ampolles d'aigua Sant Aniol destapades, que no consumides, al llarg de la Marató.
dilluns, 7 d’abril del 2008
Arribada
Matí de recerca per la xarxa.
M'he topat amb un dels vídeos de l'arribada.
Sóc el que va per l'esquerre de tot, vestit de taronja i pantalons negres, i desapareix de la imatge quan el cronòmetre oficial marca 3:10:22.
Amb aquesta gambada gràcil vaig creuar la línia d'arribada.
M'he topat amb un dels vídeos de l'arribada.
Sóc el que va per l'esquerre de tot, vestit de taronja i pantalons negres, i desapareix de la imatge quan el cronòmetre oficial marca 3:10:22.
Amb aquesta gambada gràcil vaig creuar la línia d'arribada.
Marató de París
Ja he retornat de la "ciutat de les llums".
Pel poc que he pogut fer el guiri he comprovat que la ciutat continua sent tan maca com la recordava.
Però a més a més de fer turisme cercava una marca i l'objectiu l'he acomplert.
3h08.51 !!!
Tres hores vuit minuts i cinquanta-un segons.
Quatre mesos resumits en una estoneta d'un matí sis d'Abril de dos-mil vuit.
Pel poc que he pogut fer el guiri he comprovat que la ciutat continua sent tan maca com la recordava.
Però a més a més de fer turisme cercava una marca i l'objectiu l'he acomplert.
3h08.51 !!!
Tres hores vuit minuts i cinquanta-un segons.
Quatre mesos resumits en una estoneta d'un matí sis d'Abril de dos-mil vuit.
dijous, 3 d’abril del 2008
The kite runner
"Estels al cel" ("Cometas en el cielo") és la pel·lícula que vaig anar a veure.
Recomanda al cent per cent malgrat que grinyola una mica el final.
Emotiva, preciosa, dura i plena d'actituts i personatges estúpids alhora que radiografia, somerament, fets polítics.
No avanço res de res. És una petita troballa. Crec que val la pena anar-hi el més verge possible.
Un dels trailers que van passar, i aquest sí el desvetllo, va ser "Shine a light", un documental d'en Martin Scorsese sobre la darrera gira dels Stones. L'estrenen demà, caldrà esperar uns dies.
M'esperaré.
No com París que ja ho tinc a tocar.
Recomanda al cent per cent malgrat que grinyola una mica el final.
Emotiva, preciosa, dura i plena d'actituts i personatges estúpids alhora que radiografia, somerament, fets polítics.
No avanço res de res. És una petita troballa. Crec que val la pena anar-hi el més verge possible.
Un dels trailers que van passar, i aquest sí el desvetllo, va ser "Shine a light", un documental d'en Martin Scorsese sobre la darrera gira dels Stones. L'estrenen demà, caldrà esperar uns dies.
M'esperaré.
No com París que ja ho tinc a tocar.
dimecres, 2 d’abril del 2008
Taxes
Tota preparació maratoniana comporta unes taxes: de temps, de pes, de dieta, de modificar hàbits d'oci, esforços i d'altres. Recalco la taxa estètico-podològica. Dues ungles xungues; una negra i l'altre mig morta i semi-escapçada.
Sort que a la capital més glamourosa correré calçat que potser no passaria el control. En tot cas si vestís mitjons Louis Vuitton...
9824 jaune
Aquest seré jo el diumenge 6 d'Abril. Ara, però, semblo un psicòpata fitxat.
El 9824 jaune.
Groc, el que és groc, espero no acabar-la. Accepto esgrogueït.
I sí, les ulleres estan parcialment guerxes. Les adobaré quan torni.
dimarts, 1 d’abril del 2008
Dieta
Aquesta és la darrera setmana.
Els entrenaments han disminuit fins la mínima expressió, per tant hi ha el risc de que recuperi part del pes assolit. És per això que cal no fer animalades aquests dies. Tot i que he sentit, de veu d'un gran atleta, la frase de que el quilet que podem recuperar ens pot anar bé, que així tindrem més reserves calòriques per cremar. Potser serà una justificació o una excusa, no ho sé.
La meva dieta des d'ahir és: 1 litre diari de Sueroral hiposòdic i 3 plàtans.
I també alguna coseta més.
Els entrenaments han disminuit fins la mínima expressió, per tant hi ha el risc de que recuperi part del pes assolit. És per això que cal no fer animalades aquests dies. Tot i que he sentit, de veu d'un gran atleta, la frase de que el quilet que podem recuperar ens pot anar bé, que així tindrem més reserves calòriques per cremar. Potser serà una justificació o una excusa, no ho sé.
La meva dieta des d'ahir és: 1 litre diari de Sueroral hiposòdic i 3 plàtans.
I també alguna coseta més.
dilluns, 24 de març del 2008
Entrenaments
En quinze dies aquesta aventura s'haurà acabat.
Els entrenaments que resten, excepte la cursa de Canovelles d'avui, són fluixos; rodatges suaus, curts i espaiats per regenerar el cos, assimilar les sessions, oxigenar la ment i sobretot crear "mono" de córrer per quan realment tocarà, el sis de Març.
Aquests últims dies han estat força intensos i durs. Estic satisfet de l'entrenament d'ahir, vint-i-sis quilòmetres per les "aigües" tot sol, només esquitxat per la presència efímera de la Carme i l'Enric en dues ocasions. Content perquè els rodatges en pla i solitari no són el meu fort, però ha anat tot rodó, mantenint el ritme i sobretot sense "ratllar-me".
Penso tot el que he entrenat, i qualsevol que prepari una Marató, i ho comparo amb els entrenaments que fa en Ronaldinho (em nego d'hipervinclar el seu enllaç), i la resta del Barça, i crec que ens prenen el pèl, que estan sobredimensionats com esportistes i a nivell social. Alló que fan no són entrenaments !!! Només juguen fent rondos.
Com exemple a l'altre costat de la balança, la Gemma Mengual. Impressionat. Això sí és dedicació a l'esport del màxim nivell. Això sí és elit. No aquests que es passen la pilota.
Els entrenaments que resten, excepte la cursa de Canovelles d'avui, són fluixos; rodatges suaus, curts i espaiats per regenerar el cos, assimilar les sessions, oxigenar la ment i sobretot crear "mono" de córrer per quan realment tocarà, el sis de Març.
Aquests últims dies han estat força intensos i durs. Estic satisfet de l'entrenament d'ahir, vint-i-sis quilòmetres per les "aigües" tot sol, només esquitxat per la presència efímera de la Carme i l'Enric en dues ocasions. Content perquè els rodatges en pla i solitari no són el meu fort, però ha anat tot rodó, mantenint el ritme i sobretot sense "ratllar-me".
Penso tot el que he entrenat, i qualsevol que prepari una Marató, i ho comparo amb els entrenaments que fa en Ronaldinho (em nego d'hipervinclar el seu enllaç), i la resta del Barça, i crec que ens prenen el pèl, que estan sobredimensionats com esportistes i a nivell social. Alló que fan no són entrenaments !!! Només juguen fent rondos.
Com exemple a l'altre costat de la balança, la Gemma Mengual. Impressionat. Això sí és dedicació a l'esport del màxim nivell. Això sí és elit. No aquests que es passen la pilota.
dijous, 20 de març del 2008
Auguris primaverístics
Avui ha començat la primavera, dia vint de Març. La millor estació de l'any... i de llarg.
Escriure que el Sol ens escalfarà més és un obvietat ridícula. Sobretot perquè quan les temperatures rasquin la trentena renegarem. Dir que s'allunya el fred no sempre s'acompleix.
M'agrada perquè el dia s'allarga i ara fins les set és clar. I més clar que serà fins l'equinoci.
Per primer cop he mirat quina temperatura hi ha a París. 0º de mínima i 8 de màxima amb pluges lleus. Ara mateix signaria aquestes condicions pel 6 d'Abril.
També he mirat quina Lluna tindrem. Lluna plena. No sé què significarà, però diuen que París és tan maca durant la primavera.
Que així sigui !!!
Escriure que el Sol ens escalfarà més és un obvietat ridícula. Sobretot perquè quan les temperatures rasquin la trentena renegarem. Dir que s'allunya el fred no sempre s'acompleix.
M'agrada perquè el dia s'allarga i ara fins les set és clar. I més clar que serà fins l'equinoci.
Per primer cop he mirat quina temperatura hi ha a París. 0º de mínima i 8 de màxima amb pluges lleus. Ara mateix signaria aquestes condicions pel 6 d'Abril.
També he mirat quina Lluna tindrem. Lluna plena. No sé què significarà, però diuen que París és tan maca durant la primavera.
Que així sigui !!!
dimecres, 19 de març del 2008
Sorpresa
En ocasions tot entrenant es presenten situacions atípiques. Sorpreses.
Diumenge passat, a hores burgeses, al passar al costat d'un restaurant-masia l'olor que desprenia la carn a la brasa que estaven coent va ser un atemptat al meu estòmac. Encara vaig tardar més de 45 minuts en acabar i molt més a queixalar... carn a la brasa, car era el menú del dia.
Avui, mentre escalfava, se m'ha ajuntat un corredor. Després de les presentacions ha decidit compartir l'entrenament amb mi, malgrat no ser el que tenia previst. Doncs bé, per a mi a estat molt profitós perquè amb el tête a tête (París m'espera...) he rendit més del què esperava. I per tant molt satisfet de les prestacions.
Sorpresa.
Desitjo que no sigui la darrera.
Diumenge passat, a hores burgeses, al passar al costat d'un restaurant-masia l'olor que desprenia la carn a la brasa que estaven coent va ser un atemptat al meu estòmac. Encara vaig tardar més de 45 minuts en acabar i molt més a queixalar... carn a la brasa, car era el menú del dia.
Avui, mentre escalfava, se m'ha ajuntat un corredor. Després de les presentacions ha decidit compartir l'entrenament amb mi, malgrat no ser el que tenia previst. Doncs bé, per a mi a estat molt profitós perquè amb el tête a tête (París m'espera...) he rendit més del què esperava. I per tant molt satisfet de les prestacions.
Sorpresa.
Desitjo que no sigui la darrera.
dimarts, 18 de març del 2008
Juno
Després d'un parell d'intents frustrats ahir vaig anar al cinema a veure "Juno".
És una pel·lícula simpàtica amb un personatge amb cert carisma i que tracta un tema força interessant des d'una òptica molt simple, l'embaràs adolescent. Simple perquè no contempla, en cap moment, les repercusions emocionals ni les socials.
El final és decebedor. Al llarg del metratge et fan intuir un més que probable desenllaç i s'acaba amb un altre menys radical i en desacord amb el tarannà outsider de la protagonista.
Malgrat tot, entretinguda i simpàtica.
És una pel·lícula simpàtica amb un personatge amb cert carisma i que tracta un tema força interessant des d'una òptica molt simple, l'embaràs adolescent. Simple perquè no contempla, en cap moment, les repercusions emocionals ni les socials.
El final és decebedor. Al llarg del metratge et fan intuir un més que probable desenllaç i s'acaba amb un altre menys radical i en desacord amb el tarannà outsider de la protagonista.
Malgrat tot, entretinguda i simpàtica.
dijous, 13 de març del 2008
Pensaments
Hi ha entrenaments que el cap el tinc ben bé en blanc, concentrat, sense pensar en res que no sigui situar una cama davant l'altre. Ni el paisatge o el que em circumda en faig memòria, com si tingués buits neuronals.
Però n'hi ha d'altres que penso coses, situacions, plans de futur o només sento la veueta que em diu "no defalleixis", "vinga, som-hi", "ja queda poc",...
I avui durant l'entrenament m'ha vingut al cap una recepta de cuina. Com que no l'he patentada se'n pot prendre nota. És un aperitiu; gambes al gust de safrà i gin tonic. O sigui, pura anada de bola.
La gamba crua o bollida,i pelada, es col·loca en un recipient per fer-hi glaçons. S'hi afegeix la mescla de gelatina i gin tonic fins la meitat i es posa a la nevera per a que cualli. La segona meitat l'omplenem de gelatina de safrà (prèviament s'infusiona el safrà amb una mica d'aigua). I ja està.
Ho veig com un paral·lepípede bicolor, transparent-verdós i grogós. Amb la gamba al mig.
El que he dit... una anada de pinça.
Però n'hi ha d'altres que penso coses, situacions, plans de futur o només sento la veueta que em diu "no defalleixis", "vinga, som-hi", "ja queda poc",...
I avui durant l'entrenament m'ha vingut al cap una recepta de cuina. Com que no l'he patentada se'n pot prendre nota. És un aperitiu; gambes al gust de safrà i gin tonic. O sigui, pura anada de bola.
La gamba crua o bollida,i pelada, es col·loca en un recipient per fer-hi glaçons. S'hi afegeix la mescla de gelatina i gin tonic fins la meitat i es posa a la nevera per a que cualli. La segona meitat l'omplenem de gelatina de safrà (prèviament s'infusiona el safrà amb una mica d'aigua). I ja està.
Ho veig com un paral·lepípede bicolor, transparent-verdós i grogós. Amb la gamba al mig.
El que he dit... una anada de pinça.
dilluns, 10 de març del 2008
Fotos
Un grapadet de fotos de la dia de la Marató. Hi ha de tot, de front, de perfil, d'esquena, sol, acompanyant la Nuski, amb el pitrall "ilegal",lluint cuixes, mostrant les 4 barres de la camiseta,...
diumenge, 9 de març del 2008
Diumenge aburgesat
Duia 5 caps de setmana consecutius que tenia cursa. Aquest havia decidit "descansar"... bàsicament perquè després de la Marató poques curses es deuen organitzar.
Per tant, aquest diumenge he fet horari de burgés. Res de llevar-me d'hora... malgrat haver sonat el despertador a les 7. Res, l'he apagat i a fer el soca una estona més.
A les 9 dempeus. Esmorzar tot llegint el diari, per alló d'actualitzar-me bé i per fer les dues hores de digestió... més llit !!! A fer el gos.
I a les 12 he iniciat l'entrenament. Llarg i dur. Quasi dues hores quaranta minuts pels "meus" camins enyorats de Collserola. Llàstima que el cel negre de núvols no hagi descarregat. Llavors el gaudi hauria estat total.
Per tant, de burgés, l'horari, perquè la resta ha estat de pencador absolut.
Per tant, aquest diumenge he fet horari de burgés. Res de llevar-me d'hora... malgrat haver sonat el despertador a les 7. Res, l'he apagat i a fer el soca una estona més.
A les 9 dempeus. Esmorzar tot llegint el diari, per alló d'actualitzar-me bé i per fer les dues hores de digestió... més llit !!! A fer el gos.
I a les 12 he iniciat l'entrenament. Llarg i dur. Quasi dues hores quaranta minuts pels "meus" camins enyorats de Collserola. Llàstima que el cel negre de núvols no hagi descarregat. Llavors el gaudi hauria estat total.
Per tant, de burgés, l'horari, perquè la resta ha estat de pencador absolut.
dissabte, 8 de març del 2008
Marató
Escriure un post per dir que preparar una Marató comporta hores d'entrenament, quilòmetres correguts, molta suor regalimada i saber compaginar horaris millor que me l'estalviï.
He pogut comprovar aquests darrers dies que és molt més que tot això. Llegint les cròniques que s'han penjat al fil corresponent de corredors.cat m'he adonat el què realment implica tant pels corredors com pels acompanyants-seguidors-patidors. És impressionant comprovar com un s'identifica amb l'esforç que requereix quan es prepara.
Són moltes les emocions que es destil·len i no sempre la recompensa existeix. Al contrari, hi ha ocasions en que no es veu.
La veritat? Ja no sé si el que més m'agrada és el repte de la Marató en genèric o bé les emocions que t'envaeixen.
Espero que París m'ho aclareixi.
He pogut comprovar aquests darrers dies que és molt més que tot això. Llegint les cròniques que s'han penjat al fil corresponent de corredors.cat m'he adonat el què realment implica tant pels corredors com pels acompanyants-seguidors-patidors. És impressionant comprovar com un s'identifica amb l'esforç que requereix quan es prepara.
Són moltes les emocions que es destil·len i no sempre la recompensa existeix. Al contrari, hi ha ocasions en que no es veu.
La veritat? Ja no sé si el que més m'agrada és el repte de la Marató en genèric o bé les emocions que t'envaeixen.
Espero que París m'ho aclareixi.
dijous, 6 de març del 2008
Serge
El dia abans de la Marató, a la fira del corredor, ens vam topar amb en Serge Girard, una institució a l'ultrafons.
Tal com s'explica a aquest article vol intentar creuar París-Tokyo en 260 dies, a una mitjana de 80km diaris. És a dir, dues Maratons al dia !!! 19.ooo km !!!!!
Bogeria? Heroïcitat? Mercantilisme?
No ho sé; però només d'imaginar-mo m'entren esgarrifanses.
Les poques paraules que vam creuar amb ell comentava que tot estava al cap, que és l'element més poderós que hi ha per emprendre "bogeries".
Suposo que està ben assessorat, però no estaria de més que s'untés el cos amb crema protectora solar... és que està una mica escaldadet.
A la foto estic amb la Carme i l'Enric.
dimarts, 4 de març del 2008
Marató de Barcelona, 4
Bufff !!! Quin entrenament !!! Això d'entrenar emmig d'una Marató és indescriptible.
Quin ambientàs va haver-hi el passat diumenge pels carrers !!! Recordo especialment la Plaça de les Glòries i els punts clàssics a partir de l'Arc de Triomf, la Plaça de la catedral, les Rambles i el carrer Sepúlveda
Em trobava tan a gust i gaudia tant que unes quantes fites quilomètriques ni les vaig veure.
Malgrat tot continuo pensant que el tram final de la Diagonal, que es puja i baixa, i el Litoral són avorridíssims i castiguen molt la neurona. Mai m'han agradat. És l'únic inconvenient que li veig al traçat de la Marató.
Un cop acabat el rodatge vaig anar a buscar la Nuski (i el seu sèquit) per acompanyar-la els dos darrers quilòmetres i mig i ser testimoni de la seva millora de marca. Extraordinari !!!
I ara l'anècdota. Amb tanta planificació per aprofitar bé la Marató per entrenar els 31km em vaig "despistar" de que era una cursa. Resultat? El pitrall me'l vaig oblidar. En vaig usar un que tenia pel malater del cotxe... per alló d'anar poc d'estranquis.
Quin ambientàs va haver-hi el passat diumenge pels carrers !!! Recordo especialment la Plaça de les Glòries i els punts clàssics a partir de l'Arc de Triomf, la Plaça de la catedral, les Rambles i el carrer Sepúlveda
Em trobava tan a gust i gaudia tant que unes quantes fites quilomètriques ni les vaig veure.
Malgrat tot continuo pensant que el tram final de la Diagonal, que es puja i baixa, i el Litoral són avorridíssims i castiguen molt la neurona. Mai m'han agradat. És l'únic inconvenient que li veig al traçat de la Marató.
Un cop acabat el rodatge vaig anar a buscar la Nuski (i el seu sèquit) per acompanyar-la els dos darrers quilòmetres i mig i ser testimoni de la seva millora de marca. Extraordinari !!!
I ara l'anècdota. Amb tanta planificació per aprofitar bé la Marató per entrenar els 31km em vaig "despistar" de que era una cursa. Resultat? El pitrall me'l vaig oblidar. En vaig usar un que tenia pel malater del cotxe... per alló d'anar poc d'estranquis.
divendres, 29 de febrer del 2008
Marató de Barcelona, 3
Sembla mentida, però encara que no hi participi tinc unes ganes immenses que arribi diumenge. Immenses.
No és "la" meva Marató, però sí és la de casa. I com que conec molts que hi participaran sé com es deuen sentir ara a poc més de quaranta-vuit hores. A més no se li pot fer un lleig a la de casa.
Malgrat que no la correré sencera, i sí un bon troç, com entrenament, un de tan llarg, com el que penso fer, sempre em neguiteja. No perquè el completi, que amb més o menys pena ho faré, si no per treure-li tot el rendiment que hauria.
He decidit que faré 32 km en ordre progressiu començant a 4.45/km. Fins a on arribarà la progressió ja es veurà, segons com em trobi i les condicions meteorològiques, que semblen poc favorables. Humitat i calor.
I encara que sembli una rucada, les espardenyes que he decidit calçar-me són les més lleugeres que tinc, comodíssimes, però ignoro fins quin punt prou vàlides per tants quilòmetres pels meus castigats peus. Per tant més incògnites.
Un altre alicient que m'ofereix la Marató de casa és la seva Fira. En les dues darreres edicions, amb la fixació per desconnectar al màxim les hores prèvies, només la trepitjava per anar a recollir el pitrall i la bossa del corredor. Enguany voldria passejar-me, anar a conferències i remenar els stands de les diferents marques; alguna peça podria cercar-hi. I firar-me.
Ja veurem.
No és "la" meva Marató, però sí és la de casa. I com que conec molts que hi participaran sé com es deuen sentir ara a poc més de quaranta-vuit hores. A més no se li pot fer un lleig a la de casa.
Malgrat que no la correré sencera, i sí un bon troç, com entrenament, un de tan llarg, com el que penso fer, sempre em neguiteja. No perquè el completi, que amb més o menys pena ho faré, si no per treure-li tot el rendiment que hauria.
He decidit que faré 32 km en ordre progressiu començant a 4.45/km. Fins a on arribarà la progressió ja es veurà, segons com em trobi i les condicions meteorològiques, que semblen poc favorables. Humitat i calor.
I encara que sembli una rucada, les espardenyes que he decidit calçar-me són les més lleugeres que tinc, comodíssimes, però ignoro fins quin punt prou vàlides per tants quilòmetres pels meus castigats peus. Per tant més incògnites.
Un altre alicient que m'ofereix la Marató de casa és la seva Fira. En les dues darreres edicions, amb la fixació per desconnectar al màxim les hores prèvies, només la trepitjava per anar a recollir el pitrall i la bossa del corredor. Enguany voldria passejar-me, anar a conferències i remenar els stands de les diferents marques; alguna peça podria cercar-hi. I firar-me.
Ja veurem.
dijous, 28 de febrer del 2008
Amy
Fa poc m'han fet descobrir a l'Amy Winehouse. I no és maratoniana, ni esportista... crec.
Aquesta és una cantant britànica que mescla ritmes "hip-hoperus" amb tocs jazzístics i de rythm'n'blues. Una autèntica delícia. El CD, me l'he comprat no descarregat, és "Back to black", que sembla una declaració de principis. Un autèntic retorn a la música negra dels anys 60'.
I la noia en qüestió és una mescla de femme fatale, reina de la nit, sexy i hipertatuada. Amb molta vida nocturna correguda per les seves neurones.
Una autèntica delícia. Ah, la "pitjor" peça és la que més sona per les ràdios, "Rehab".
Em sembla que sí li cal una bona rehabilitació a aquesta, però potser perdria el seu "encant".
Aquesta és una cantant britànica que mescla ritmes "hip-hoperus" amb tocs jazzístics i de rythm'n'blues. Una autèntica delícia. El CD, me l'he comprat no descarregat, és "Back to black", que sembla una declaració de principis. Un autèntic retorn a la música negra dels anys 60'.
I la noia en qüestió és una mescla de femme fatale, reina de la nit, sexy i hipertatuada. Amb molta vida nocturna correguda per les seves neurones.
Una autèntica delícia. Ah, la "pitjor" peça és la que més sona per les ràdios, "Rehab".
Em sembla que sí li cal una bona rehabilitació a aquesta, però potser perdria el seu "encant".
dimecres, 27 de febrer del 2008
Marató de Barcelona, 2
Definitivament la Marató de Barcelona l'usaré com a entrenament. La temptadora oferta l'he abandonada.
Seran 30-32km. Més els tres últims que acompanyaré la Nuski fins l'arribada.
Estic encuriosit de formar part d'una Marató de manera parcial. Entrenar i disfrutar de l'ambient alhora. I veure com pateixen els companys. Serà una fotografia que cal que interioritzi de cara a París.
La cita, pels despitats, serà diumenge 2 de Març a dos quarts de nou del matí.
Seran 30-32km. Més els tres últims que acompanyaré la Nuski fins l'arribada.
Estic encuriosit de formar part d'una Marató de manera parcial. Entrenar i disfrutar de l'ambient alhora. I veure com pateixen els companys. Serà una fotografia que cal que interioritzi de cara a París.
La cita, pels despitats, serà diumenge 2 de Març a dos quarts de nou del matí.
dimarts, 26 de febrer del 2008
Balaguer
Aquesta localitat lleidetana, Balaguer, va organitzar el passat diumenge vint-i-quatre la seva Mitja Marató.
En cercava una per córrer com a test, i com a una setmana de la Marató de Barcelona poques curses s'organitzen no podia triar massa. Així doncs cap a Balaguer.
La cursa transcorre per la carretera que la uneix amb St Llorenç (no recordo el "cognom") passant per Gerb entre camps, pantans i turons. Força planera però amb algunes rampes als darrers quilòmetres que desvirtuen una mica el crono final.
Com a test va resultar una decepció. He comprovat que el pla que seguia fins ara no l'assimilava, anava molt cansat i no rendia el què tocava.
Balaguer a resultat un punt d'inflexió. Plego d'aquest pla que no donava fruits, ple de sèries a tot drap, moltíssim quilòmetres, rodatges exagerats i 6 dies d'entrenament setmanal. Retorno a la planificació anterior, a la de tota la vida, de cinc dies, poques sèries i més canvis de ritme i rodatges progressius. Potser no milloraré tant, però segur que gaudiré molt més. Que d'això es tracta !!!
M'he tret una llosa de sobre. Caldrà pesar-me?
En cercava una per córrer com a test, i com a una setmana de la Marató de Barcelona poques curses s'organitzen no podia triar massa. Així doncs cap a Balaguer.
La cursa transcorre per la carretera que la uneix amb St Llorenç (no recordo el "cognom") passant per Gerb entre camps, pantans i turons. Força planera però amb algunes rampes als darrers quilòmetres que desvirtuen una mica el crono final.
Com a test va resultar una decepció. He comprovat que el pla que seguia fins ara no l'assimilava, anava molt cansat i no rendia el què tocava.
Balaguer a resultat un punt d'inflexió. Plego d'aquest pla que no donava fruits, ple de sèries a tot drap, moltíssim quilòmetres, rodatges exagerats i 6 dies d'entrenament setmanal. Retorno a la planificació anterior, a la de tota la vida, de cinc dies, poques sèries i més canvis de ritme i rodatges progressius. Potser no milloraré tant, però segur que gaudiré molt més. Que d'això es tracta !!!
M'he tret una llosa de sobre. Caldrà pesar-me?
dijous, 21 de febrer del 2008
Marató de Barcelona
En deu dies es celebrarà la Marató de Barcelona. A hores d'ara hi ha molts més inscrits que l'edició anterior. Un èxit. Sembla ser que els responsables s'han marcat l'objectiu de que sigui una de les importants dins l'àmbit europeu. I van en camí, o més ben dit, hi anem.
Molta promoció a l'estranger. Molt color als carrers i molts atletes amb pantaló i samarreta gaudint i patint tots els quaranta-dos quilòmetres i cent noranta-i-cinc metres.
Enguany només hi participaré parcialment. La idea era aprofitar la celebració de la Marató per realitzar un entrenament de volum i qualitat. He escrit era perquè avui m'han "proposat" que la corri sencera, sense pretensions de marca, per gaudir dels carrers i de l'ambient.
M'ha semblat una proposta exagerada. I no sé fins quin punt trencaria l'esquema de la preparació que estic fent. No ho sé.
Caldrà consultar-ho amb el meu àngel de la guarda.
Informaré.
Molta promoció a l'estranger. Molt color als carrers i molts atletes amb pantaló i samarreta gaudint i patint tots els quaranta-dos quilòmetres i cent noranta-i-cinc metres.
Enguany només hi participaré parcialment. La idea era aprofitar la celebració de la Marató per realitzar un entrenament de volum i qualitat. He escrit era perquè avui m'han "proposat" que la corri sencera, sense pretensions de marca, per gaudir dels carrers i de l'ambient.
M'ha semblat una proposta exagerada. I no sé fins quin punt trencaria l'esquema de la preparació que estic fent. No ho sé.
Caldrà consultar-ho amb el meu àngel de la guarda.
Informaré.
Fang
Ha plogut. No massa, però. Suficient poc per a què la gent protesti; en volen més. En necessitem més.
I és clar, l'entrenament d'avui ha estat acompanyat de fang. M'ha quedat les cames amb una capa que... semblava mig kenyà. Pel color, no pels ritmes de cursa, tot i que avui tocava "anar ràpid".
Em diverteix això d'enfangar-me. M'agrada. Al fons deu ser un reforç de la meva vessant putinera. O serà un reflex del nino que duc dins? Llàstima que no hi hagi testimoni gràfic... lent que és un.
És clar que no és ni mica comparable amb aquests de l'Eternal Running. Això sí és enfangar-se !!!
I és clar, l'entrenament d'avui ha estat acompanyat de fang. M'ha quedat les cames amb una capa que... semblava mig kenyà. Pel color, no pels ritmes de cursa, tot i que avui tocava "anar ràpid".
Em diverteix això d'enfangar-me. M'agrada. Al fons deu ser un reforç de la meva vessant putinera. O serà un reflex del nino que duc dins? Llàstima que no hi hagi testimoni gràfic... lent que és un.
És clar que no és ni mica comparable amb aquests de l'Eternal Running. Això sí és enfangar-se !!!
dilluns, 18 de febrer del 2008
divendres, 15 de febrer del 2008
Mitja Marató de Barcelona
El diumenge passat, deu de Febrer, vaig córrer la Mitja de Barcelona.Amb una prèvia de nou, es va convertir en un entrenament d'uns trenta quilòmetres a ritme de Marató... suposadament.
No és que li tingui massa "simpatia" a aquesta prova però considero que va servir pels meus interessos malgrat ser un recorregut molt poc atractiu a la seva segona part; unit a una quasi nul·la implicació ciutadana.
dijous, 14 de febrer del 2008
Forat
Aquest matí he comprovat que estic a punt de guanyar un forat més al cinturó.
No sé si és un elogi o una preocupació. Per si de cas no m'he pesat... no fos que m'espantés.
Seran tots aquests abdominals que faig? Jajajajaja...
No sé si és un elogi o una preocupació. Per si de cas no m'he pesat... no fos que m'espantés.
Seran tots aquests abdominals que faig? Jajajajaja...
dilluns, 11 de febrer del 2008
Maleïdes xifres
Sovint m'oblido, i ens oblidem, de que el fet de córrer ha de ser per gaudir, airejar-se, per fer salut i sentir-se actiu. I es converteix en un mercat de xifres, com baixar de 40 minuts en un 10.000, de les 3 hores en una Marató, córrer en menys d'una hora i mitja la Mitja Marató,...
La setmana passada quasi assoleixo una d'aquestes xifres. La dels 100 km entrenats en una setmana. Em vaig quedar a les portes, de manera que en tres setmanes, quan torni a ser un pic de volum, potser els supero.
Em feia gràcia. I no deixar de ser una número. Xifra maleïda. Sovint m'oblido del què és important al córrer. I no tot són números.
La setmana passada quasi assoleixo una d'aquestes xifres. La dels 100 km entrenats en una setmana. Em vaig quedar a les portes, de manera que en tres setmanes, quan torni a ser un pic de volum, potser els supero.
Em feia gràcia. I no deixar de ser una número. Xifra maleïda. Sovint m'oblido del què és important al córrer. I no tot són números.
dimarts, 5 de febrer del 2008
Granollers
A la Mitja de Granollers li tinc un carinyo especial. Va ser el meu debut en aquesta distància i ja duc 7 o 8 participacions (caldrà repassar les agendes d'entrenaments). Llavors em semblava que 21 km eren una animalada, i ara és... normal.
Un cop recuperat de la contractura, unes quantes sessions de fisio, una petita prova el dia abans i bondat, només calia córrer-ka amb una mica de seny. Res de sortir a tot drap; calia ser conservador i sortir a rodar, que les properes setmanes seran molt importants. I així va ser, acompanyat de la Belén. Per tant va ser una jornada per retrobar-me amb el meu sòleo i amb la distància, car feia més d'un mes i mig que no en corria una.
L'altre alicient de la prova era veure com corria en Samuel Wanjiru. Per quedar bocabadat amb el seu ritme i la gambada!!! Veure'l era comprovar com es corre a l'sprint durant 21 km. Impressionant.
El crono, 59.26 és estratosfèric !!! I això que diu que ha perdut entrenaments importants degut als disturbis intertribals del seu pais, Kenya.
L'anècdota va ser durant l'escalfament. Malgrat estar a uns quants km de distància del circuit de Montmeló es podien sentir molt clarament com bramaven els motor dels Fòrmula 1 que hi rodaven. Els insults contra Hamilton, ja no.
Un cop recuperat de la contractura, unes quantes sessions de fisio, una petita prova el dia abans i bondat, només calia córrer-ka amb una mica de seny. Res de sortir a tot drap; calia ser conservador i sortir a rodar, que les properes setmanes seran molt importants. I així va ser, acompanyat de la Belén. Per tant va ser una jornada per retrobar-me amb el meu sòleo i amb la distància, car feia més d'un mes i mig que no en corria una.
L'altre alicient de la prova era veure com corria en Samuel Wanjiru. Per quedar bocabadat amb el seu ritme i la gambada!!! Veure'l era comprovar com es corre a l'sprint durant 21 km. Impressionant.
El crono, 59.26 és estratosfèric !!! I això que diu que ha perdut entrenaments importants degut als disturbis intertribals del seu pais, Kenya.
L'anècdota va ser durant l'escalfament. Malgrat estar a uns quants km de distància del circuit de Montmeló es podien sentir molt clarament com bramaven els motor dels Fòrmula 1 que hi rodaven. Els insults contra Hamilton, ja no.
dijous, 31 de gener del 2008
200
En aquesta preparació estic corrent, un dia a la setmana, sèries curtes. Fins ara eren de 200m amb força repeticions. Són la base de les futures, més llargues.
Suposo que el benefici es veu reflectit en aquest vídeo. És la final dels 10.000m als Jocs de Sydney 2000. Val la pena veure els darrers metres entre en Paul Tergat i en Haile Gebrselassie.
Els seus 200 m finals els corren ens uns escassos 25 segons. Les meves sèries a una mitjana de 38. I acabo sense dir ni fava.
Suposo que el benefici es veu reflectit en aquest vídeo. És la final dels 10.000m als Jocs de Sydney 2000. Val la pena veure els darrers metres entre en Paul Tergat i en Haile Gebrselassie.
Els seus 200 m finals els corren ens uns escassos 25 segons. Les meves sèries a una mitjana de 38. I acabo sense dir ni fava.
dimecres, 30 de gener del 2008
Contractura
El passat diumenge després de l'entrenament dels vint-i-vuit quilòmetres vaig notar unes molèsties al bessó esquerre. Era l'indici d'una contractura. Malament !!! I a una setmana de la Mitja de Granollers!!!
Res, que em poso en mans del Dani, el meu fisio, i tot com la seda. Dues sessions i demà ja sortiré a rodar de nou. Molt suau, per no forçar la màquina. I aniré incrementant duració i intensitat de cara a diumenge... sempre que sigui viable, perquè no sempre es tenen dos dits de front.
Ara ha variat l'enfocament que li volia donar a la Mitja de Granollers. En lloc d'anar a tope sortiré fort. I una quilometrada prèvia? No ho sé, caldrà estudiar-ho.
Res, que em poso en mans del Dani, el meu fisio, i tot com la seda. Dues sessions i demà ja sortiré a rodar de nou. Molt suau, per no forçar la màquina. I aniré incrementant duració i intensitat de cara a diumenge... sempre que sigui viable, perquè no sempre es tenen dos dits de front.
Ara ha variat l'enfocament que li volia donar a la Mitja de Granollers. En lloc d'anar a tope sortiré fort. I una quilometrada prèvia? No ho sé, caldrà estudiar-ho.
dimarts, 29 de gener del 2008
Trilogia marsellesa
Ja està. Fa uns dies vaig acabar la lectura d'una trilogia apassionant.
De fet són tres llibres independents però que tenen un fil conductor tant per la cronologia, com el protagonista, com l'escenari. Són les viscissituts d'un detectiu ex-policia, en Fabio Montale, a Marsella.
L'autor és Jean Calude Izzo i els títols són "Keops total", "Xurmo" i "Soleà" de l'editorial Límits.
Lectura d'aquella que enganxa, més pel què explica i com ho explica que per la pròpia trama argumental, que tampoc és menyspreable, ni molt menys. La culpa la tindrà l'extraordinària traducció d'en Lluís Maria Todó.
La vida d'un bohemi emmerdat en diferents afers poc clars, amb un gran sentit de l'amistat, cult, amant dels petits plaers com sortir a pescar, la lectura o la música.
Recomanació.
És clar que sempre em quedarà el dubte de saber com seria l'obra original. Si l'Izzo escribia tan bé com tradueix en Todó.
De fet són tres llibres independents però que tenen un fil conductor tant per la cronologia, com el protagonista, com l'escenari. Són les viscissituts d'un detectiu ex-policia, en Fabio Montale, a Marsella.
L'autor és Jean Calude Izzo i els títols són "Keops total", "Xurmo" i "Soleà" de l'editorial Límits.
Lectura d'aquella que enganxa, més pel què explica i com ho explica que per la pròpia trama argumental, que tampoc és menyspreable, ni molt menys. La culpa la tindrà l'extraordinària traducció d'en Lluís Maria Todó.
La vida d'un bohemi emmerdat en diferents afers poc clars, amb un gran sentit de l'amistat, cult, amant dels petits plaers com sortir a pescar, la lectura o la música.
Recomanació.
És clar que sempre em quedarà el dubte de saber com seria l'obra original. Si l'Izzo escribia tan bé com tradueix en Todó.
dilluns, 28 de gener del 2008
Vint-i-vuit
Aquests van ser els quilòmetres que vaig córrer ahir. Vint-i-vuit i escaig.
Els vaig fer acompanyat de correcats, de manera que les poc més de dues hores van passar prou "ràpid" i fins i tot va ser "fàcil".
El recorregut escollit va ser partir del Poliesportiu de la Mar Bella fins el port de Masnou i tornar. No és un recorregut com per caure de cul per la seva bellesa, però com que l'entrenament va ser positiu, l'estètica la guardem per un altre dia.
Malgrat no tenir constància fotogràfica, poder gaudir de la sortida del Sol, ben rogenc, entre els núvols a l'horitzó mediterrànic és d'aquells moments que et permeten sentir -te ben satisfet de llevar-te de nit.
I per rematar l'activitat atlètica una remullada fins les cuixes a la gèlida aigua de mar un diumenge de Gener. Cuixes, només cuixes. Un no va atrevir-se a més.
Els vaig fer acompanyat de correcats, de manera que les poc més de dues hores van passar prou "ràpid" i fins i tot va ser "fàcil".
El recorregut escollit va ser partir del Poliesportiu de la Mar Bella fins el port de Masnou i tornar. No és un recorregut com per caure de cul per la seva bellesa, però com que l'entrenament va ser positiu, l'estètica la guardem per un altre dia.
Malgrat no tenir constància fotogràfica, poder gaudir de la sortida del Sol, ben rogenc, entre els núvols a l'horitzó mediterrànic és d'aquells moments que et permeten sentir -te ben satisfet de llevar-te de nit.
I per rematar l'activitat atlètica una remullada fins les cuixes a la gèlida aigua de mar un diumenge de Gener. Cuixes, només cuixes. Un no va atrevir-se a més.
divendres, 18 de gener del 2008
Gervasi
Aquest de la foto és en Gervasi, batejat per l'Àngels, l'Imma i l'Enri a Granollers 2005, també conegut com Haile Gebrselassie.
Avui a Dubai a intentat batre de nou el rècord del món. S'ha quedat a vint-i-set segons d'aconseguir-ho. 2h04.53. Impressionant.
És l'únic maratonià que té dues marques sub 2h.05.
A més a més ha "batut" un nou rècord: córrer una meitat de la Marató més ràpid que ningú, 1h01.27.
Probablement el millor fondista de la Història... malgrat encara li manca un or olímpic. Potser a Beijing enguany?
dijous, 17 de gener del 2008
Dopatge tecnològic?
Mizuno presenta una nova tecnologia aplicada a la roba, la Breath Thermo, per la qual la humitat que generes la transformes en calor sent molt útil en dies de fred.
Saucony ha llançat al mercat una nova espardenya, la Paramount, que presenta una estructura que et permet tenir el peu fresc.
Asics comercialitza una gama de productes amb un teixit, Inner muscle, que permet allargar la gambada fins a dos centímetres; uns 800 metres al llarg d'una Marató !!!
Són tres petits exemples de com les marques estan aplicant els resultats de les noves tecnologies a la seva gama de productes per tal d'afavorir les prestacions.
Es pot considerar dopatge tecnològic?
Cal?
No hi ha una psicosi exacerbada per esgarrepar segons als cronòmetre?
S'està perdent el plaer de córrer per córrer?
Gràcies David per la informació
Saucony ha llançat al mercat una nova espardenya, la Paramount, que presenta una estructura que et permet tenir el peu fresc.
Asics comercialitza una gama de productes amb un teixit, Inner muscle, que permet allargar la gambada fins a dos centímetres; uns 800 metres al llarg d'una Marató !!!
Són tres petits exemples de com les marques estan aplicant els resultats de les noves tecnologies a la seva gama de productes per tal d'afavorir les prestacions.
Es pot considerar dopatge tecnològic?
Cal?
No hi ha una psicosi exacerbada per esgarrepar segons als cronòmetre?
S'està perdent el plaer de córrer per córrer?
Gràcies David per la informació
dimarts, 15 de gener del 2008
Mar i Murtra, 2
Sota un gèlid sol amb un ventet que tallava tot el no anava cobert... així s'inicia la jornada atlètica del diumenge tretze de Gener de dos mil vuit.
Menys pedanteria i més al gra. Feia molt de fred, el termòmetre marcava 1.5ºC a quarts de nou quan vaig arribar a Blanes. I com que cada dia em trobo més aburgesat quan les condicions no són les més adients... m'apalanco. Faig el mínim. L'indispensable.
I només vaig sortir a complir amb l'entrenament. Un rodatge de dues hores. La cursa i la prèvia de vint-i-cinc minuts.
Tampoc els primers quilòmetres del recorregut eren molt motivants. Camins que circumdaven camps amb rampes suaus. Més tard sí ens vam endinsar al bosc i els pendents ja eren més considerables. Res exagerat. I per acabar, tornem a l'asfalt del passeig de Blanes.
Propera cursa, Granollers
Ah ! Calçava mitjons blancs... d'esport. El cronometratge va ser manual. Res de xip.
Menys pedanteria i més al gra. Feia molt de fred, el termòmetre marcava 1.5ºC a quarts de nou quan vaig arribar a Blanes. I com que cada dia em trobo més aburgesat quan les condicions no són les més adients... m'apalanco. Faig el mínim. L'indispensable.
I només vaig sortir a complir amb l'entrenament. Un rodatge de dues hores. La cursa i la prèvia de vint-i-cinc minuts.
Tampoc els primers quilòmetres del recorregut eren molt motivants. Camins que circumdaven camps amb rampes suaus. Més tard sí ens vam endinsar al bosc i els pendents ja eren més considerables. Res exagerat. I per acabar, tornem a l'asfalt del passeig de Blanes.
Propera cursa, Granollers
Ah ! Calçava mitjons blancs... d'esport. El cronometratge va ser manual. Res de xip.
divendres, 11 de gener del 2008
Mar i Murtra
Primera cursa de l'any 2008, a Blanes. És la cursa de Mar i Mutra.
Sembla una contradicció que una localitat costera com Blanes n'organitzi una de muntanya, però així és. Tinc curiositat.
Feia anys que volia còrrer-la per sempre hi havia algun motiu pel qual ho ajornava. Enguany, toca.
Diumenge 13, segons la planificació, tinc assignat un entrenament de dues hores. Així doncs la cursa servirà d'entrenament i sumarem una prèvia de 30 minuts.
Ja tinc ganes de trepitjar aquests corriols.
Sembla una contradicció que una localitat costera com Blanes n'organitzi una de muntanya, però així és. Tinc curiositat.
Feia anys que volia còrrer-la per sempre hi havia algun motiu pel qual ho ajornava. Enguany, toca.
Diumenge 13, segons la planificació, tinc assignat un entrenament de dues hores. Així doncs la cursa servirà d'entrenament i sumarem una prèvia de 30 minuts.
Ja tinc ganes de trepitjar aquests corriols.
dilluns, 7 de gener del 2008
Negres
Que les presses són males companyies és una dita molt coneguda.
No sé si ha estat per aquest motiu o pels ulls lleganyosos que al fer-me la bossa aquest matí he oblidat un element important però substituïble, els mitjons.
I és clar, he hagut d'entrenar amb mitjons negres de carrer.
Una mica de pena sí que feia... malgrat que anés decentment conjuntat.
Què em deixaré demà?
No sé si ha estat per aquest motiu o pels ulls lleganyosos que al fer-me la bossa aquest matí he oblidat un element important però substituïble, els mitjons.
I és clar, he hagut d'entrenar amb mitjons negres de carrer.
Una mica de pena sí que feia... malgrat que anés decentment conjuntat.
Què em deixaré demà?
dimecres, 2 de gener del 2008
1 de Gener
Malgrat ser 1 de Gener l'entrenament no es perdona.
Els 85 minuts per muntanya es van convertir en un plaer, tot i que va costar una mica arrencar del llit. Va caldre aplicar alló de "un, dos, tres"... i llençols arraconats.
Un sol espectacular, acompanyat d'un vent fresquet i emprenyador, quatre persones caminant pels corriols, tres bicicletes, uns quants tolls glaçats, les plantes gebrades i un silenci encisador. L'ambient adequat per una bona sessió quilomètrica.
Que poc comparteixo el tarannà dels què diuen que el primer matí de l'any ha de ser per clapar-se al sofà tot mirant els salts d'esquí de Garmisch.
Els 85 minuts per muntanya es van convertir en un plaer, tot i que va costar una mica arrencar del llit. Va caldre aplicar alló de "un, dos, tres"... i llençols arraconats.
Un sol espectacular, acompanyat d'un vent fresquet i emprenyador, quatre persones caminant pels corriols, tres bicicletes, uns quants tolls glaçats, les plantes gebrades i un silenci encisador. L'ambient adequat per una bona sessió quilomètrica.
Que poc comparteixo el tarannà dels què diuen que el primer matí de l'any ha de ser per clapar-se al sofà tot mirant els salts d'esquí de Garmisch.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)