Hi ha entrenaments que el cap el tinc ben bé en blanc, concentrat, sense pensar en res que no sigui situar una cama davant l'altre. Ni el paisatge o el que em circumda en faig memòria, com si tingués buits neuronals.
Però n'hi ha d'altres que penso coses, situacions, plans de futur o només sento la veueta que em diu "no defalleixis", "vinga, som-hi", "ja queda poc",...
I avui durant l'entrenament m'ha vingut al cap una recepta de cuina. Com que no l'he patentada se'n pot prendre nota. És un aperitiu; gambes al gust de safrà i gin tonic. O sigui, pura anada de bola.
La gamba crua o bollida,i pelada, es col·loca en un recipient per fer-hi glaçons. S'hi afegeix la mescla de gelatina i gin tonic fins la meitat i es posa a la nevera per a que cualli. La segona meitat l'omplenem de gelatina de safrà (prèviament s'infusiona el safrà amb una mica d'aigua). I ja està.
Ho veig com un paral·lepípede bicolor, transparent-verdós i grogós. Amb la gamba al mig.
El que he dit... una anada de pinça.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
1 comentari:
Veus com tu també medites?
La recepta està per provar...
Els teus pensaments són més genials del q et penses!!!
Publica un comentari a l'entrada