Escriure un post per dir que preparar una Marató comporta hores d'entrenament, quilòmetres correguts, molta suor regalimada i saber compaginar horaris millor que me l'estalviï.
He pogut comprovar aquests darrers dies que és molt més que tot això. Llegint les cròniques que s'han penjat al fil corresponent de corredors.cat m'he adonat el què realment implica tant pels corredors com pels acompanyants-seguidors-patidors. És impressionant comprovar com un s'identifica amb l'esforç que requereix quan es prepara.
Són moltes les emocions que es destil·len i no sempre la recompensa existeix. Al contrari, hi ha ocasions en que no es veu.
La veritat? Ja no sé si el que més m'agrada és el repte de la Marató en genèric o bé les emocions que t'envaeixen.
Espero que París m'ho aclareixi.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
1 comentari:
segur que les emocions ocupen un lloc molt important en aquesta afició ;-)
Publica un comentari a l'entrada