En aquesta preparació estic corrent, un dia a la setmana, sèries curtes. Fins ara eren de 200m amb força repeticions. Són la base de les futures, més llargues.
Suposo que el benefici es veu reflectit en aquest vídeo. És la final dels 10.000m als Jocs de Sydney 2000. Val la pena veure els darrers metres entre en Paul Tergat i en Haile Gebrselassie.
Els seus 200 m finals els corren ens uns escassos 25 segons. Les meves sèries a una mitjana de 38. I acabo sense dir ni fava.
dijous, 31 de gener del 2008
dimecres, 30 de gener del 2008
Contractura
El passat diumenge després de l'entrenament dels vint-i-vuit quilòmetres vaig notar unes molèsties al bessó esquerre. Era l'indici d'una contractura. Malament !!! I a una setmana de la Mitja de Granollers!!!
Res, que em poso en mans del Dani, el meu fisio, i tot com la seda. Dues sessions i demà ja sortiré a rodar de nou. Molt suau, per no forçar la màquina. I aniré incrementant duració i intensitat de cara a diumenge... sempre que sigui viable, perquè no sempre es tenen dos dits de front.
Ara ha variat l'enfocament que li volia donar a la Mitja de Granollers. En lloc d'anar a tope sortiré fort. I una quilometrada prèvia? No ho sé, caldrà estudiar-ho.
Res, que em poso en mans del Dani, el meu fisio, i tot com la seda. Dues sessions i demà ja sortiré a rodar de nou. Molt suau, per no forçar la màquina. I aniré incrementant duració i intensitat de cara a diumenge... sempre que sigui viable, perquè no sempre es tenen dos dits de front.
Ara ha variat l'enfocament que li volia donar a la Mitja de Granollers. En lloc d'anar a tope sortiré fort. I una quilometrada prèvia? No ho sé, caldrà estudiar-ho.
dimarts, 29 de gener del 2008
Trilogia marsellesa
Ja està. Fa uns dies vaig acabar la lectura d'una trilogia apassionant.
De fet són tres llibres independents però que tenen un fil conductor tant per la cronologia, com el protagonista, com l'escenari. Són les viscissituts d'un detectiu ex-policia, en Fabio Montale, a Marsella.
L'autor és Jean Calude Izzo i els títols són "Keops total", "Xurmo" i "Soleà" de l'editorial Límits.
Lectura d'aquella que enganxa, més pel què explica i com ho explica que per la pròpia trama argumental, que tampoc és menyspreable, ni molt menys. La culpa la tindrà l'extraordinària traducció d'en Lluís Maria Todó.
La vida d'un bohemi emmerdat en diferents afers poc clars, amb un gran sentit de l'amistat, cult, amant dels petits plaers com sortir a pescar, la lectura o la música.
Recomanació.
És clar que sempre em quedarà el dubte de saber com seria l'obra original. Si l'Izzo escribia tan bé com tradueix en Todó.
De fet són tres llibres independents però que tenen un fil conductor tant per la cronologia, com el protagonista, com l'escenari. Són les viscissituts d'un detectiu ex-policia, en Fabio Montale, a Marsella.
L'autor és Jean Calude Izzo i els títols són "Keops total", "Xurmo" i "Soleà" de l'editorial Límits.
Lectura d'aquella que enganxa, més pel què explica i com ho explica que per la pròpia trama argumental, que tampoc és menyspreable, ni molt menys. La culpa la tindrà l'extraordinària traducció d'en Lluís Maria Todó.
La vida d'un bohemi emmerdat en diferents afers poc clars, amb un gran sentit de l'amistat, cult, amant dels petits plaers com sortir a pescar, la lectura o la música.
Recomanació.
És clar que sempre em quedarà el dubte de saber com seria l'obra original. Si l'Izzo escribia tan bé com tradueix en Todó.
dilluns, 28 de gener del 2008
Vint-i-vuit
Aquests van ser els quilòmetres que vaig córrer ahir. Vint-i-vuit i escaig.
Els vaig fer acompanyat de correcats, de manera que les poc més de dues hores van passar prou "ràpid" i fins i tot va ser "fàcil".
El recorregut escollit va ser partir del Poliesportiu de la Mar Bella fins el port de Masnou i tornar. No és un recorregut com per caure de cul per la seva bellesa, però com que l'entrenament va ser positiu, l'estètica la guardem per un altre dia.
Malgrat no tenir constància fotogràfica, poder gaudir de la sortida del Sol, ben rogenc, entre els núvols a l'horitzó mediterrànic és d'aquells moments que et permeten sentir -te ben satisfet de llevar-te de nit.
I per rematar l'activitat atlètica una remullada fins les cuixes a la gèlida aigua de mar un diumenge de Gener. Cuixes, només cuixes. Un no va atrevir-se a més.
Els vaig fer acompanyat de correcats, de manera que les poc més de dues hores van passar prou "ràpid" i fins i tot va ser "fàcil".
El recorregut escollit va ser partir del Poliesportiu de la Mar Bella fins el port de Masnou i tornar. No és un recorregut com per caure de cul per la seva bellesa, però com que l'entrenament va ser positiu, l'estètica la guardem per un altre dia.
Malgrat no tenir constància fotogràfica, poder gaudir de la sortida del Sol, ben rogenc, entre els núvols a l'horitzó mediterrànic és d'aquells moments que et permeten sentir -te ben satisfet de llevar-te de nit.
I per rematar l'activitat atlètica una remullada fins les cuixes a la gèlida aigua de mar un diumenge de Gener. Cuixes, només cuixes. Un no va atrevir-se a més.
divendres, 18 de gener del 2008
Gervasi
Aquest de la foto és en Gervasi, batejat per l'Àngels, l'Imma i l'Enri a Granollers 2005, també conegut com Haile Gebrselassie.
Avui a Dubai a intentat batre de nou el rècord del món. S'ha quedat a vint-i-set segons d'aconseguir-ho. 2h04.53. Impressionant.
És l'únic maratonià que té dues marques sub 2h.05.
A més a més ha "batut" un nou rècord: córrer una meitat de la Marató més ràpid que ningú, 1h01.27.
Probablement el millor fondista de la Història... malgrat encara li manca un or olímpic. Potser a Beijing enguany?
dijous, 17 de gener del 2008
Dopatge tecnològic?
Mizuno presenta una nova tecnologia aplicada a la roba, la Breath Thermo, per la qual la humitat que generes la transformes en calor sent molt útil en dies de fred.
Saucony ha llançat al mercat una nova espardenya, la Paramount, que presenta una estructura que et permet tenir el peu fresc.
Asics comercialitza una gama de productes amb un teixit, Inner muscle, que permet allargar la gambada fins a dos centímetres; uns 800 metres al llarg d'una Marató !!!
Són tres petits exemples de com les marques estan aplicant els resultats de les noves tecnologies a la seva gama de productes per tal d'afavorir les prestacions.
Es pot considerar dopatge tecnològic?
Cal?
No hi ha una psicosi exacerbada per esgarrepar segons als cronòmetre?
S'està perdent el plaer de córrer per córrer?
Gràcies David per la informació
Saucony ha llançat al mercat una nova espardenya, la Paramount, que presenta una estructura que et permet tenir el peu fresc.
Asics comercialitza una gama de productes amb un teixit, Inner muscle, que permet allargar la gambada fins a dos centímetres; uns 800 metres al llarg d'una Marató !!!
Són tres petits exemples de com les marques estan aplicant els resultats de les noves tecnologies a la seva gama de productes per tal d'afavorir les prestacions.
Es pot considerar dopatge tecnològic?
Cal?
No hi ha una psicosi exacerbada per esgarrepar segons als cronòmetre?
S'està perdent el plaer de córrer per córrer?
Gràcies David per la informació
dimarts, 15 de gener del 2008
Mar i Murtra, 2
Sota un gèlid sol amb un ventet que tallava tot el no anava cobert... així s'inicia la jornada atlètica del diumenge tretze de Gener de dos mil vuit.
Menys pedanteria i més al gra. Feia molt de fred, el termòmetre marcava 1.5ºC a quarts de nou quan vaig arribar a Blanes. I com que cada dia em trobo més aburgesat quan les condicions no són les més adients... m'apalanco. Faig el mínim. L'indispensable.
I només vaig sortir a complir amb l'entrenament. Un rodatge de dues hores. La cursa i la prèvia de vint-i-cinc minuts.
Tampoc els primers quilòmetres del recorregut eren molt motivants. Camins que circumdaven camps amb rampes suaus. Més tard sí ens vam endinsar al bosc i els pendents ja eren més considerables. Res exagerat. I per acabar, tornem a l'asfalt del passeig de Blanes.
Propera cursa, Granollers
Ah ! Calçava mitjons blancs... d'esport. El cronometratge va ser manual. Res de xip.
Menys pedanteria i més al gra. Feia molt de fred, el termòmetre marcava 1.5ºC a quarts de nou quan vaig arribar a Blanes. I com que cada dia em trobo més aburgesat quan les condicions no són les més adients... m'apalanco. Faig el mínim. L'indispensable.
I només vaig sortir a complir amb l'entrenament. Un rodatge de dues hores. La cursa i la prèvia de vint-i-cinc minuts.
Tampoc els primers quilòmetres del recorregut eren molt motivants. Camins que circumdaven camps amb rampes suaus. Més tard sí ens vam endinsar al bosc i els pendents ja eren més considerables. Res exagerat. I per acabar, tornem a l'asfalt del passeig de Blanes.
Propera cursa, Granollers
Ah ! Calçava mitjons blancs... d'esport. El cronometratge va ser manual. Res de xip.
divendres, 11 de gener del 2008
Mar i Murtra
Primera cursa de l'any 2008, a Blanes. És la cursa de Mar i Mutra.
Sembla una contradicció que una localitat costera com Blanes n'organitzi una de muntanya, però així és. Tinc curiositat.
Feia anys que volia còrrer-la per sempre hi havia algun motiu pel qual ho ajornava. Enguany, toca.
Diumenge 13, segons la planificació, tinc assignat un entrenament de dues hores. Així doncs la cursa servirà d'entrenament i sumarem una prèvia de 30 minuts.
Ja tinc ganes de trepitjar aquests corriols.
Sembla una contradicció que una localitat costera com Blanes n'organitzi una de muntanya, però així és. Tinc curiositat.
Feia anys que volia còrrer-la per sempre hi havia algun motiu pel qual ho ajornava. Enguany, toca.
Diumenge 13, segons la planificació, tinc assignat un entrenament de dues hores. Així doncs la cursa servirà d'entrenament i sumarem una prèvia de 30 minuts.
Ja tinc ganes de trepitjar aquests corriols.
dilluns, 7 de gener del 2008
Negres
Que les presses són males companyies és una dita molt coneguda.
No sé si ha estat per aquest motiu o pels ulls lleganyosos que al fer-me la bossa aquest matí he oblidat un element important però substituïble, els mitjons.
I és clar, he hagut d'entrenar amb mitjons negres de carrer.
Una mica de pena sí que feia... malgrat que anés decentment conjuntat.
Què em deixaré demà?
No sé si ha estat per aquest motiu o pels ulls lleganyosos que al fer-me la bossa aquest matí he oblidat un element important però substituïble, els mitjons.
I és clar, he hagut d'entrenar amb mitjons negres de carrer.
Una mica de pena sí que feia... malgrat que anés decentment conjuntat.
Què em deixaré demà?
dimecres, 2 de gener del 2008
1 de Gener
Malgrat ser 1 de Gener l'entrenament no es perdona.
Els 85 minuts per muntanya es van convertir en un plaer, tot i que va costar una mica arrencar del llit. Va caldre aplicar alló de "un, dos, tres"... i llençols arraconats.
Un sol espectacular, acompanyat d'un vent fresquet i emprenyador, quatre persones caminant pels corriols, tres bicicletes, uns quants tolls glaçats, les plantes gebrades i un silenci encisador. L'ambient adequat per una bona sessió quilomètrica.
Que poc comparteixo el tarannà dels què diuen que el primer matí de l'any ha de ser per clapar-se al sofà tot mirant els salts d'esquí de Garmisch.
Els 85 minuts per muntanya es van convertir en un plaer, tot i que va costar una mica arrencar del llit. Va caldre aplicar alló de "un, dos, tres"... i llençols arraconats.
Un sol espectacular, acompanyat d'un vent fresquet i emprenyador, quatre persones caminant pels corriols, tres bicicletes, uns quants tolls glaçats, les plantes gebrades i un silenci encisador. L'ambient adequat per una bona sessió quilomètrica.
Que poc comparteixo el tarannà dels què diuen que el primer matí de l'any ha de ser per clapar-se al sofà tot mirant els salts d'esquí de Garmisch.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)