A la Mitja de Granollers li tinc un carinyo especial. Va ser el meu debut en aquesta distància i ja duc 7 o 8 participacions (caldrà repassar les agendes d'entrenaments). Llavors em semblava que 21 km eren una animalada, i ara és... normal.
Un cop recuperat de la contractura, unes quantes sessions de fisio, una petita prova el dia abans i bondat, només calia córrer-ka amb una mica de seny. Res de sortir a tot drap; calia ser conservador i sortir a rodar, que les properes setmanes seran molt importants. I així va ser, acompanyat de la Belén. Per tant va ser una jornada per retrobar-me amb el meu sòleo i amb la distància, car feia més d'un mes i mig que no en corria una.
L'altre alicient de la prova era veure com corria en Samuel Wanjiru. Per quedar bocabadat amb el seu ritme i la gambada!!! Veure'l era comprovar com es corre a l'sprint durant 21 km. Impressionant.
El crono, 59.26 és estratosfèric !!! I això que diu que ha perdut entrenaments importants degut als disturbis intertribals del seu pais, Kenya.
L'anècdota va ser durant l'escalfament. Malgrat estar a uns quants km de distància del circuit de Montmeló es podien sentir molt clarament com bramaven els motor dels Fòrmula 1 que hi rodaven. Els insults contra Hamilton, ja no.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
4 comentaris:
Aplicar bon seny és sempre important...
Felicitats i Endavant!
El dia que vagis al Circuit a veure els F-1, t'adonaràs del motiu pel qual aquests motors se senten a tants kms a la llunyania!
Tenir a en Wanjiru davant va ser com portar un F-1 fent de llebre per tots nosaltres.
Carme
ei Jordi, quin redactat tant currat ! :-)
ànims i a gaudir dels dos mesos d'entrenament que tens per davant
Ostres, jo em pensava que era la Nuski a la que havies acompanyat a Granollers!
Publica un comentari a l'entrada